CONCLUSIÓ

Ja hem acabat el primer semestre de la nostra carrera, així que només em queda tancar aquest bloc amb una bona conclusió. 

Puc dir que aquest dossier d'aprenentatge ha sigut de molta utilitat tant per part de Gestió de la informació i TIC com a comunicació oral, escrita i digital, ja que ha significat un repaç molt complet de la matèria treballada i la reflexió de cada entrada ens ha ajudat a anar molt més enllà.

Cal anomenar també el gran pas endavant que he fet com a futura mestra, ja que les dues matèries han contribuït molt activament a iniciar la nostra formació. Des de GITIC, hem pogut descobrir eines que, per nosaltres mateixos no hauríem conegut. No només hem descobert programes per gestionar la informació, sinó que també hem recollit idees per fer-les servir a l'aula en un futur. Des de COED, puc dir que he fet una gran evolució en l'àmbit comunicatiu. Prenem com a exemple la descoberta d'eines per tal de millorar a l'hora de parlar en públic. Cal fer un ús correcte de la llengua com a professionals de l'ensenyament i futurs referents. 

Ara, finalitzem una etapa, però el camí continua...

Innovació a l'aula

Abans de finalitzar aquest dossier d'aprenentatge, m'agradaria dedicar aquesta entrada a fer una breu explicació sobre el contingut d'una conferència on vam poder assistir. Tractaven la PDI (Pissarra digital interactiva) i les tauletes digitals a l'aula, així  com les seves funcions i utilitats.

Primerament, farem una breu explicació de què és la PDI i les tauletes digitals.

Podríem resumir el més destacat de la conferència en els següents punts:

• La PDI pot ser de molta utilitat per ensenyar i aprendre, però cal saber quan i com fer-ne ús.
• Van fer referència també al seu funcionament. Cal connectar la pissarra amb l'ordinador per tal de poder visionar la projecció. Però no només és un projector. Pel fet que és tàctil, permet donar més dinamisme a les explicacions. 
• La tecnologia a l'aula actua com a mitjà de suport, no és convenient fer-ne un ús excessiu.
• La Marta Palet i en Jordi Bigas del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, van introduir les tauletes digitals en una segona part de la conferència i ens van explicar que a la seva escola cada docent tenia una tauleta amb la qual hi podrien anar indagant i trobant mètodes per fer-ne un ús a l'aula.
• A través d'aquest enllaç, podeu accedir a una web que permet crear jocs. A l'escola esmentada anteriorment, fan ús d'aquesta web per tal de crear materials útils per al procés d'aprenentatge de l'infant a l'aula.

Aquí teniu un vídeo molt interessant sobre la PDI:

Segons la meva opinió, incorporar les noves tecnologies a l'escola, en aquest cas la PDI i les tauletes digitals, és molt positiu per a l'aprenentatge dels nostres infants. Hi ha moltes escoles on la incorporació de les PDI a les aules ja és una realitat, però no a totes, així que crec que la incorporació d'aquestes ha d'anar continuant. Tot i així, estic molt d'acord amb què és important no fer-ne un ús molt excessiu. No tot ha de venir de les pantalles, sinó que, per exemple, també pot ser molt positiva l'experimentació a través dels sentits.

Treballar, preparar i exposar!

Al llarg del semestre hem estat ben ocupats. Entre petits i grans treballs, és ben cert que no hem perdut gens el temps. A partir de la matèria tractada a les dues matèries, hem realitzat diferents treballs on ho hem pogut portar a la pràctica.

Identitat i territori

Mitjançant una exposició, hem pogut tornar a portar a la pràctica els trucs recollits del llibre Com parlar bé en públic de COED i, per altra banda, també ha sigut possible fer ús de les diferents eines del Prezi treballades a GITIC. Es tractava de desenvolupar una exposició davant la nostra classe sobre un tema escollit per nosaltres. Aquest tema havia de relacionar-se amb la identitat i el territori. En el meu cas, jo i una companya hem presentat el món del heavy metal. L'objectiu era trencar tòpics, fer veure al públic que ser heavy no només vol dir vestir de negre sinó que aquest territori és molt extens i hi podem trobar identitats molt diverses. Des del punt de vista de GITIC, puc dir lue l'objectiu ha sigut complert, hem descobert un nou sistema per fer presentacions molt més dinàmic visualment i fàcil d'utilitzar, ja que mai abans, ni jo ni la meva companya, l'havíem fet servir. 

Prezi

El Prezi és una aplicació multimèdia per la creació de presentacions similars a Microsoft Office PowerPoint o a Impress de LibreOffice, però de manera dinàmica i original. La versió gratuïta funciona només des d'internet i amb un límit d'emmagatzematge. 

Una característica principal del Prezi és la possibilitat d'organitzar la informació en forma d'esquema i exposar-ho amb llibertat sense seqüència de diapositives, de manera que el públic o el lector del prezi hi pot accedir en un sol clic. Tot i així, també es pot navegar per la presentació des de la vista general, ampliant, reduint la vista o mitjançant un desplaçament. 

Enllaç del nostre Prezi

FUNCIONS DEL PREZI

• Assegurar un impacte visual del contingut.
• Ser una pissarra interactiva amigable.
• Mantenir el domini públic.
• És una gran eina útil per a sessions interactives a classes o per projectes de grup.
• Es pot convertir en un arxiu de PowerPoint a Prezi gràcies a la funció "Power Point Import".

Des d'aquest vídeo podeu veure més clarament el seu funcionament:

La publicació digital

A través de la publicació digital vam poder conèixer un nou sistema: el pearltrees. Es tractava de triar un personatge reconegut i demostrar que, sense cap dubte, el personatge és un bon comunicador. De la mateixa manera que el Prezi, el pearltrees era una eina totalment nova per nosaltres, així que ha sigut molt positiu descobrir nous mètodes per presentar projectes. Fent un clic, podeu accedir al pearltrees de la presentació del bon comunicador

Pearltrees

Pearltrees és un gestor d'enllaços preferits. El que caracteritza aquest programa és la seva manera de gestionar la informació recollida, la seva disponibilitat per a qualsevol navegador i dispositius mòbils i la possibilitat de compartir enllaços i descobrir noves pàgines similars a les que tenim guardades en el nostre compte. 

Cal dir que és gratuït i s'hi pot accedir des de qualsevol conte de correu electrònic o aprofitant els contes de Google, Twitter o Facebook. Una vegada obert el compte, Pearltrees explica amb molta claredat el seu funcionament. Tot i així, aquí tenim un tutorial que ho explica amb molta claredat:

Per concloure...

Per finalitzar aquesta entrada, puc dir que conèixer eines noves és una part molt important per a la nostra formació. Explicar als nostres futurs alumnes de maneres diferents, fent ús de noves eines i aportant diverses maneres per aprendre, pot ser molt útil per despertar el seu interès. Conèixer, descobrir, explorar, provar... Seran accions que, com a professionals, constantment posarem en pràctica, ja que contínuament aprendrem i descobrirem de situacions, nous sistemes o dels mateixos infants.

Les competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

Des de GITIC, hem definit la competència digital com el conjunt de coneixements i habilitats relacionades amb l'ús de les tecnologies que hem d'assolir al llarg de l'etapa educativa. Els estudis de magisteri impliquen un grau més de competència. Com a estudiants hem de conèixer la tecnologia, però com a mestres hem d'anar més enllà. Hem de fer ús de les TIC i les TAC, entre altres, per tal de poder ensenyar i els infants aprendre. Hi ha tres conceptes que hem treballat:

• La competència digital, definida anteriorment.
• Alfabetització digital. És aquell procés en el qual s'adquireixen el conjunt de competències.
• Analfabetisme digital. Suposaria el desconeixement en l'ús de les tecnologies.

Aquí podem visualitzar una presentació on apareixen les competències necessàries dels mestres en relació a l'ús de les tecnologies segons la ISTE i la UNESCO:

A partir del vídeo que veurem a continuació podem veure clarament els canvis que ha patit la societat actual, ja siguin polítics, econòmics, socials,... En molt poc temps, ens hem vist introduïts en una societat totalment modernitzada i, com a conseqüència, també ho ha de fer l'educació. D''aquesta manera, apareix al documental el concepte Transformación en la educación. Crec que com a mestres, de la mateixa manera que l'escola, hem de ser conscients dels canvis i evolucionar paral·lelament a ells, per tal de respondre a les necessitats dels infants de la nostra societat. Per fer-ho, tal com apareix a la presentació, és necessari un aprenentatge professional permanent per part de nosaltres com a docents.

Com hem vist, la introducció de les tecnologies a l'aula suposa una manera molt útil d'ensenyar i aprendre, d'una manera més dinàmica, divertida i motivadora.

Scratch, crear i compartir

Què és i què aporta a l'educació dels infants?

Scratch (Pàgina web oficial) és una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. El projecte es va iniciar l'estiu del 2007 desenvolupat pel grup Lifelong Kindergarden del MIT Media Lab i dirigit per Mitchael Resnick. Scratch es pot instal·lar i distribuir lliurement en qualsevol ordinador amb Windows, Mac 0S X o Linux, i des de la versió 2.0 també és possible a través del núvol. A més, existeix un software, anomenat App Inventor, basat en Scratch, que permet crear aplicacions per dispositius mòbils amb Android. Aquesta eina es va dissenyar tenint al cap l'aprenentatge i l'educació. A mesura que nens i joves creen i comparteixen projectes a Scratch, desenvolupen habilitats importants en disseny i solució de problemes, també fomenta la creativitat i el treball col·laboratiu gràcies a la interacció d'idees i estratègies.

Com funciona?

Des de Scratch podem emmagatzemar i visualitzar les pròpies creacions, així com accedir als projectes dels altres usuaris, podent deixar compartits, marcar com a "favorit" o com "m'agrada", denunciar el contingut d'aquests com a "inapropiat" o compartir-los a altres llocs web. Scratch està destinat especialment a nens i nenes d'entre 8 i 16 anys, però també pot ser utilitzat per usuaris de totes les edats. Els més petits poden crear projectes, històries interactives, animacions, jocs i realitzar creacions
artístiques amb pares o germans, però, en cas d'estudiants universitaris, poden fer-ne ús a algunes classes d'introducció a la informàtica, ja que permet aprendre a programar l'ordinador d'una manera divertida. 

El programa disposa de diferents àrees: 

• Àrea d'objectes, animacions i actors.
• Àrea de disseny i execució.
• Àrea de programes, vestits i sons.
• Magatzem de blocs d'instruccions.
• Barra de menús i eines. 

Amb aquest vídeo, podem observar més a fons el funcionament de Scratch:




I aquí tenim un exemple real de l'ús de Scratch a les escoles:

Projectes fets a classe

Per concloure...

En resum, podem concloure dient que Scratch és una eina que resulta ser molt útil per tal de treballar la creativitat dels nens però també per fomentar la capacitat de resoldre problemes, ja sigui individualment o en grup. Crec que introduir Scratch a les aules és una manera molt divertida i dinàmica de crear i indagar, però es pot anar molt més enllà.  Podríem fer ús d'aquest sistema des de petits grups o parelles per tal de dialogar, compartir idees, col·laborar... També seria possible treballar el llenguatge comentant els projectes de la resta de companys.

La comunicació audiovisual

Ja només ens resta parlar de la darrera part de la matèria, hem esmentat i indagat en la comunicació oral, l'escrita i, per últim, farem referència a la comunicació digital o, més concretament, l'audiovisual.
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, el concepte audiovisual és relatiu a la visió i l'audició alhora.

A la classe, vam centrar la teoria d'aquesta part de la matèria en la visualització d'un vídeo. Accedeix al vídeo fent un clic aquí. En aquest vídeo, el doctor Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. Podríem resumir el contingut del vídeo en els següents punts:

• No pel fet de ser audiència tenim les competències audiovisuals necessàries per saber interpretar alguns elements.
• La càmera selecciona aquella part de la realitat que vol reflectir, de manera que veiem només el seu punt de vista. Com a espectadors, cal ser crítics, per saber que allò que veiem és la realitat subjectiva de l'autor i allò que ens vol fer arribar. 
• Els agents que condicionen la interacció entre l'infant i les pantalles són: la família i l'escola. Aquests han d'actuar com a mediadors i cal que eduquin als infants amb la capacitat crítica necessària per saber distingir la realitat del que rebem d'irreal. 
• Els mestres hem d'estar al dia de què reben els nens mitjançant les pantalles, donant l'esquena a aquesta realitat, només deixaríem que les tecnologies eduquin als infants per nosaltres.
• Cal distingir allò que empobreix un poble d'allò que el culturitza, que el fa més ric culturalment i intel·lectualment.
• Els mitjans comunicatius haurien d'assumir la seva part de responsabilitat educativa. No només informen i entretenen, sinó que de manera indirecta també tenen una responsabilitat educativa que haurien d'assumir.
• Que disposem de noves eines en l'àmbit tecnològic no implica que ja hàgim innovat. No hi ha perspectiva pedagògica per fer ús d'aquestes eines adequadament, hem de desenvolupar una pedagogia en la qual tots puguem treure'n el màxim profit.
• Cal saber si estem alfabetitzats en comunicació audiovisual. És necessari dissenyar pedagogies adequades per saber-ho.

A partir d'aquest vídeo podem tornar a veure alguns dels elements captats a l'entrevista del Dr. Orozco, parla de la influència de les pantalles a la societat i la manipulació com el màxim objectiu d'aquestes.

Per altra banda, també ens vam centrar en un altre punt de la comunicació audiovisual, la publicitat. I ho vam treballar a partir d'uns anuncis. A través de l'anunci que apareix a continuació, podem comprovar que hi ha elements que influeixen en l'acte comunicatiu com poden ser la velocitat, el color, la llum, el so... Hi ha elements de la comunicació no-verbal que no podem percebre a simple vista, però que influeixen en nosaltres.

Crec que, com a futurs mestres, cal que estiguem conscienciats de la manipulació i el control a què estem sotmesos dia a dia i educar conseqüentment. Cal que els nostres infants, adquireixin el sentit crític i la capacitat de valoració necessària per tal que creixin com a persones preparades per viure a la societat actual. Però també cal que adquireixin la sensibilitat i la consciència per tal de captar allò irreal que ens arriba a través de les pantalles. És a dir, hem d'ensenyar als infants a mantenir una certa postura davant la informació que ens arriba.

Les propietats del text

A classe, hem definit les característiques del text com el conjunt de qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Si disposa d'aquestes qualitats, sanomena text significatiu, però si no és així el podem anomenar no-text.

Les característiques descriptives del text, són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Tal com apareix en l'esquema, les propietats descriptives del text són la coherència, l'adequació i la cohesió.

Les característiques prescriptives, en canvi, són les que determinen les normes d'ús. I comprèn la correcció i la variació.

Cal que tinguem en compte totes aquestes  característiques pròpies del discurs, ja que en cas que no es cumpleixin totes i cadascuna d'elles, no podriem dir que es tracti d'un text o discurs.

El codi oral i el codi escrit

Què és el codi? Doncs podem dir que, pel que fa a la lingüística i des de l'Institut d'Estudis Catalans, sabem que el codi és la llengua considerada com un sistema convencional de signes i de regles de comunicació. Tot i així, des del punt de vista jurídic, el codi és un text legal que defineix els delictes i les faltes, les penes corresponents i les responsabilitats derivades. Tan en l'ús del codi oral com l'escrit, hi poden haver confusions en el procés comunicatiu a causa de malentesos produïts per les connotacions de les paraules. A COED, vam dedicar una sessió a treballar aquest aspecte. El significat de les paraules es pot trobar condicionat per diferents factors, com poden ser el pas del temps i l'aparició de noves generacions o el context social i històric. És a partir d'aquí que hem tractat processos lingüístics com l'homonimització formal o l'homofonia i ens han portat a veure exemples de la vida quotidiana com enciamada-ensaïmada o la Lena-l'Elena, respectivament.
Tornant al concepte del codi des del punt de vista comunicatiu, posteriorment esmentarem les característiques de què parlàvem anteriorment. Compararé els dos codis a través de dos punts de vista: les característiques contextuals i les característiques textuals.

Segons la meva opinió, l'estudi dels dos codis ha sigut necessari per tal de fer un pas més en la nostra formació com a estudiants de l'educació, però també com a futurs referents. És important saber adequar-se al context en què ens trobem quan parlem la nostra llengua, així com saber quins avantatges i inconvenients pot tenir fer ús d'un codi o un altre. 

La comunicació i el llenguatge

LA COMUNICACIÓ

La comunicació ha anat adquirint tant de pes en la societat contemporània, que el món actual no pot ser entès sense ella. Des que ens llevem fins que anem a dormir, succeeixen tot de processos comunicatius. El telèfon, els senyals de trànsit, l'internet,... Aquests mitjans fan que ens comuniquem a totes hores.

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la comunicació és l'acció de comunicar-se entre dues o més persones o coses entre elles, l'una amb l'altra. D'una altra manera més elaborada, podríem dir que la comunicació és el procediment de transmissió d'informació de l'emissió fins a un punt de recepció, mitjançant un missatge, en un codi concret pels implicats en l'acte de comunicació, transmès a través d'un canal concret i un context determinat. 

La comunicació, inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara el periodisme, la publicitat, l'audiovisual i els mitjans de comunicació de masses.

L'ésser humà té la capacitat de comunicar-se i és gràcies a aquesta capacitat que les persones es relacionen i poden conviure en societat. La comunicació es fonamenta essencialment en el comportament humà i en les estructures de la societat, ho podem observar amb tota claredat en el vídeo que apareix a continuació.

La competència comunicativa

La competència comunicativa, fa referència a la capacitat d'usar el llenguatge apropiadament en les diverses situacions socials en què ens trobem cada dia. Per tal de ser competent, cal dominar les quatre competències bàsiques de la llengua:

1. Llegir. És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.
2. Escriure. Procés a través del qual es produeix un text escrit  significatiu.
3. Parlar. És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
4. Escoltar. Es tracta de comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i interpretació d'un discurs.

EL LLENGUATGE

Què és el llenguatge?

El llenguatge és el mitjà de comunicació més important entre els éssers humans, perquè és el més complet. El llenguatge pot ser oral o escrit.

Què és la llengua?

La llengua és el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup de parlants. Tots els éssers humans utilitzen el llenguatge, però cada grup de parlants fa servir una llengua distinta: anglès, xinès,...

La competència lingüística

Ens podem anomenar competents en una llengua quan dominem les quatre habilitats lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar.

 

Llegir	És el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Segons Isabel Solé, les quatre implicacions en la lectura són(1982): LLegir és un procés actiu, ja que qui llegeix ha de construir el significat del text escrit. És una construcció pròpia que implica el text. Llegir és aconseguir un objetiu. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Llegir és un procés de predicció i d'inferencia continua.
Escriure	És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. A l'escola ens hem de concentrar en els tres aspectes següents: Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so-grafia i disposició en l'espai. Aspectes lingüístics: morfologia, sintaxi, semàntica i lexicologia. Aspectes discursius: tipologia textual, característiques textuals i el procés de comprenció escrita.
Parlar	És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar	És comprendre un missatge a partir d'enjendrar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Un bon oient: Sap tenir un paper actiu i participatiu. Té un respecte per l'emissor i les seves idees. És objectiu per entendre què ens vol dir l'altre. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador. Sap descobrir les idees principals del missatge. Sap reaccionar al missatge i parlar si és el cas.

Hem tractat la comunicació i el llenguatge de diferents maneres:

CONSELLS PER SER UN BON ORADOR

A través del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubió i Francesc Puigpelat, hem fet un recull personal per tal d'aconseguir trucs que ens ajudin a millorar l'expressió oral a l'hora de parlar en públic.

Crec que aquest treball ens ha sigut molt útil, ja que d'ara en endavant, en una exposició, comunicarem amb més seguretat, naturalitat i claredat.

El contingut d'aquest llibre no només ha significat un abans en el nostre procés de formació en l'àmbit lingüístic, sinó que també ens ha sigut de molta ajuda per al treball del bon comunicador. L'objectiu principal d'aquest era mostrar una visió crítica sobre un personatge conegut dins del món de la comunicació i comprovar, mitjançant una publicació digital, els trets que caracteritzen el bon comunicador. En el nostre cas, vam triar la Pilar Rahola com a bona comunicadora i ho vam poder comprovar, ja que dominava cadascun dels tres àmbits de la comunicació: l'oral, l'escrit i el digital.

Només fent un clic aquí podràs accedir a la publicació digital de la Pilar Rahola.

IDENTITAT I TERRITORI

Mitjançant una exposició, hem pogut tornar a portar a la pràctica els trucs recollits del llibre Com parlar bé en públic. Es tractava de desenvolupar una exposició davant la nostra classe sobre un tema escollit per nosaltres. Aquest tema havia de relacionar-se amb la identitat i el territori. En el meu cas, jo i una companya hem presentat el món del heavy metal. L'objectiu era trencar tòpics, fer veure al públic que ser heavy no només vol dir vestir de negre sinó que aquest territori és molt extens i hi podem trobar identitats molt diverses. Aquí tens l'enllaç amb què pots accedir al Prezi del nostre treball. Mitjançant aquest treball hem fet un pas endavant en l'adquisició de seguretat a l'hora de parlar en públic, però també ha sigut una descoberta de temes molt originals. A més, s'ha valorat aspectes anteriorment treballats al treball Consells per ser un bon orador com pot ser la claredat de l'objectiu de l'exposició, la complementarietat expressió oral-suport TIC, o altres relacionats amb el llenguatje corporal, la veu i la actitud.

LES RECITACIONS

Hi ha moltes maneres de comunicar a través del llenguatge, però en aquest cas hem fet poesia. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la poesia és l'art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. 

A través de les nostres recitacions no només hem memoritzat i transmès un poema, sinó que hi hem introduït la interpretació que ve conduïda per l'efecte de la gesticulació i el poder de la mirada, entre altres aspectes. 

La descripció

Què és?

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, descriure consisteix a representar amb paraules escrites o dites. Una manera més complexa de definir aquest concepte és la següent:

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Pel que fa als seus tipus podem trobar:

• La descripció objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.
• La descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Per fer una descripció podem seguir els passos següents:

1. Observació i retenció dels trets dominants, característiques generals d'allò que es vol descriure.
2. Anàlisi detallada seguint un ordre .
3. Redacció.

I pel que fa a la seva estructura? 

Una descripció no-científica pot incloure de manera desordenada dades molt subjectives, en un text acadèmic, en canvi, les descripcions només admeten dades objectives i comprovades. En un text científic, l'ordre és essencial per tal d'assolir la precisió i la claredat.

Caldria seguir aquest ordre:

1. Establiment del tema. Es pot establir des de l'inici o després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització. A través d'aquesta es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. Relació amb el món exterior. Tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes anàlegs.

Aquestes han sigut les activitats fetes per preparar la descripció:

L'AUTORETRAT

En aquesta activitat, hem treballat la descripció mitjançant un autoretrat. Cada persona ha reflexionat i ha redactat el seu. A continuació, hem repartit els escrits aleatòriament i n'hem llegit uns quants. De manera que hem deduït les seves qualitats personals, no només pel contingut del redactat, sinó també per la manera d'expressar-se. 

Els objectius de l'activitat han sigut els següents:

• Conèixer millor als companys.
• Manifestar-nos tal com som.
• Tractar les quatre competències bàsiques: llegir, escriure, parlar i escoltar.

A continuació, us faré una breu explicació de les activitats que hem desenvolupat per tal de practicar la descripció.

QUI ETS TU?

Mitjançant aquesta activitat, hem descrit a un company a través d'una imatge. Aquesta havia de ser d'elaboració pròpia i havia de representar la identitat d'aquella persona. A més, aniria acompanyada d'un titular que representaria d'una manera original el més destacat. 

El dia de la presentació, vam fer una exposició de tots els treballs i ens vam sorprendre de la gran originalitat que havíem plasmat en els nostres retrats. Per altra banda, la posada en comú del petit projecte també va ajudar, de la mateixa manera que l'activitat anterior, a conèixer millor als companys. 

Un exemple podria ser la imatge que podem veure a la dreta, amb tot el seu conjunt expressa que la persona retratada és presumida, creativa, alegre...

LA DESCRIPCIÓ

Aquesta activitat es basava en l'elaboració d'una descripció d'un company a través d'un conte, una cançó, una poesia o un vídeo. A l'hora de fer l'activitat ens hem basat en diferents exemples com, per exemple, el conte Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix. En aquest cas, només els voluntaris han exposat el seu text descriptiu a la classe.

I aquí tenim unes quantes descripcions fetes per infants...




Crec que en general treballar la descripció a les aules pot ser molt positiu. És una manera d'entrenar l'escriptura i d'alguna manera conèixer molt millor als companys. De la mateixa manera que ens ha sigut útil per a  nosaltres ho pot ser per als nostres futurs infants.

Twitter

https://twitter.com

El twitter és una eina de microbloc, és a dir, es tracta d'una plataforma formada per les publicacions de petits textos. El Twitter permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters. Aquests missatges poden ser anomenats tweets o piulades i es calcula que n'enviem aproximadament uns 130 milions al dia. 

Totes les actualitzacions es mostren a la pàgina d'inici de l'usuari i també poden ser enviades de manera immediata a altres usuaris que hagin triat l'opció de rebre-les.  Mitjançant aquest sistema, podem informar al món i als nostres seguidors d'allò que fem al moment i, de la mateixa manera, també podem seguir els moviments de persones que seguim.

El visionat que apareix a continuació, ens explicarà pas a pas el funcionament d'aquesta eina. 

El Twitter, segons la meva opinió, dona una inmediatesa positiva. Pots fer un seguiment d'un aconteixement o una notícia, contrastar opinions i expressar la teva de manera inmediata. Però, com a inconvenient, també cal dir que moltes vegades la falta de privacitat comporta un descontrol pel que fa a les nostres opinions o accions, ja que no podem conèixer a quin receptor arriba la informació ni en quines condicions.

Scoop.it

http://www.scoop.it/

Scoop.it és una eina online pràctica per a crear i compartir continguts web basats en una temàtica específica i presentat sota el format d'un diari personal actualitzable a temps real. Aquest diari en forma de bloc personal ens permetrà consultar materials o recursos posteriorment. Està connectat a diferents fonts d'informació com google i twitter.

Permet compartir les millors pàgines web sobre temàtiques específiques actualitzades a temps real, però també podem crear diversos canals, donar-los un títol i una descripció. Després alimentarem aquests canals amb els continguts que anem descobrint i que vulguem conservar a mesura que anem navegant per internet diàriament.

Funciona a partir dels següents passos:

• En primer lloc, es desenvolupa una cerca i una selecció de fonts relatives a un tema en particular definit per diferents paraules clau.

• En segon lloc, s'iniciarà una curació de continguts. Aquesta curació es realitza senzillament triant els temes a buscar i les fonts d'informació més convenients.

• A partir de les pàgines web seguides i compartides, es construirà un diari personal consultable a qualsevol moment.

Segons la meva opinió, aquesta eina ens pot ser molt útil sempre que cerquem informació per a molts dels projectes que desenvolupem, ja que, en tan sols uns instants, disposarem de informació filtrada segons les fonts i els temes destacats en la nostra recerca. A més, poder formular el nostre diari ens permetrà organitzar de manera més clara els nostres continguts web d'interès. I, a continuació, aquest vídeo ens permetrà comprendre la utilitat d'aquesta eina. 

UN MÓN DE FACILITATS

En les primeres sessions de gestió de la informació i TIC, hem tractat diferents eines que han resultat ser molt eficients i útils. El google drive i el blogger han sigut els programes que hem indagat amb més detall i són dues de les eines que més utilitzarem alhora de treballar, tant a comunicació oral, escrita i digital, com a gestió de la informació i TIC.

El google drive

Enllaç: www.drive.google.com

El google drive ens permet guardar arxius sense necessitat d'un pen drive, compartir documents amb companys i professors i poder treballar tots alhora coordinadament, ja que també incorpora un xat amb el qual ens comuniquem des de qualsevol espai mentre treballem.

Crec que disposar d'aquest sistema és tenir al nostre abast una eina molt útil a nivell organitzatiu i cooperatiu.

Aquestes imatges poden ajudar a entendre el funcionament d'aquest sistema.

El drive és un servei d'allotjament d'arxius de google. Tot allò adjuntat, queda guardat, ja sigui un document, una presentació, un full de càlcul, formulari o dibuix.

Podem accedir des de la seva pàgina web per ordinadors i disposa d'aplicacions que permeten editar documents i fulls de càlcul en telefonia mòbil i tauletes.

A més, podem treballar mitjançant el google docs i organitzar la informació en carpetes privades o compartides.

El blogger

Enllaç: www.blogger.com

Aquest altre mètode, ha sigut creat amb l'objectiu de formar una blogosfera educativa que ens permetrà interaccionar entre els companys com a futurs mestres.

Pel que fa al seu funcionament, mitjançant entrades introduim els continguts que volem transmetre amb enllaços, imatges, vídeos,... També disposa d'un menú amb apartats que ens permeten personalitzar el nostre bloc.

Des del meu punt de vista, disposar d'una eina com aquesta serà molt rellevant en la nostra formació, ja que ens permetrà descriure, reflexionar, ampliar, comparar i compartir.

Entrant al món de l'educació

Benvinguts al meu bloc!

Em dic Roser Boixadera Valls i aquest curs he començat a estudiar a la Universitat Ramon Llull. D'aquesta manera, m'introdueixo en un nou món, el món de l'educació.

Des de la facultat Blanquerna m'estic formant com a mestra, així que aquest dossier d'aprenentatge em servirà per reflexionar sobre els coneixements apresos, per compartir idees, intercanviar informació i també valorar diferents punts de vista amb els meus companys.

Espero que aquesta sigui una eina útil per a la nostra formació.

I a continuació, aquí teniu un documental molt interessant sobre l'educació emocional. Espero que us agradi!