CONCLUSIÓ

Ja hem acabat el primer semestre de la nostra carrera, així que només em queda tancar aquest bloc amb una bona conclusió. 

Puc dir que aquest dossier d'aprenentatge ha sigut de molta utilitat tant per part de Gestió de la informació i TIC com a comunicació oral, escrita i digital, ja que ha significat un repaç molt complet de la matèria treballada i la reflexió de cada entrada ens ha ajudat a anar molt més enllà.

Cal anomenar també el gran pas endavant que he fet com a futura mestra, ja que les dues matèries han contribuït molt activament a iniciar la nostra formació. Des de GITIC, hem pogut descobrir eines que, per nosaltres mateixos no hauríem conegut. No només hem descobert programes per gestionar la informació, sinó que també hem recollit idees per fer-les servir a l'aula en un futur. Des de COED, puc dir que he fet una gran evolució en l'àmbit comunicatiu. Prenem com a exemple la descoberta d'eines per tal de millorar a l'hora de parlar en públic. Cal fer un ús correcte de la llengua com a professionals de l'ensenyament i futurs referents. 

Ara, finalitzem una etapa, però el camí continua...

Innovació a l'aula

Abans de finalitzar aquest dossier d'aprenentatge, m'agradaria dedicar aquesta entrada a fer una breu explicació sobre el contingut d'una conferència on vam poder assistir. Tractaven la PDI (Pissarra digital interactiva) i les tauletes digitals a l'aula, així  com les seves funcions i utilitats.

Primerament, farem una breu explicació de què és la PDI i les tauletes digitals.

Podríem resumir el més destacat de la conferència en els següents punts:

• La PDI pot ser de molta utilitat per ensenyar i aprendre, però cal saber quan i com fer-ne ús.
• Van fer referència també al seu funcionament. Cal connectar la pissarra amb l'ordinador per tal de poder visionar la projecció. Però no només és un projector. Pel fet que és tàctil, permet donar més dinamisme a les explicacions. 
• La tecnologia a l'aula actua com a mitjà de suport, no és convenient fer-ne un ús excessiu.
• La Marta Palet i en Jordi Bigas del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, van introduir les tauletes digitals en una segona part de la conferència i ens van explicar que a la seva escola cada docent tenia una tauleta amb la qual hi podrien anar indagant i trobant mètodes per fer-ne un ús a l'aula.
• A través d'aquest enllaç, podeu accedir a una web que permet crear jocs. A l'escola esmentada anteriorment, fan ús d'aquesta web per tal de crear materials útils per al procés d'aprenentatge de l'infant a l'aula.

Aquí teniu un vídeo molt interessant sobre la PDI:

Segons la meva opinió, incorporar les noves tecnologies a l'escola, en aquest cas la PDI i les tauletes digitals, és molt positiu per a l'aprenentatge dels nostres infants. Hi ha moltes escoles on la incorporació de les PDI a les aules ja és una realitat, però no a totes, així que crec que la incorporació d'aquestes ha d'anar continuant. Tot i així, estic molt d'acord amb què és important no fer-ne un ús molt excessiu. No tot ha de venir de les pantalles, sinó que, per exemple, també pot ser molt positiva l'experimentació a través dels sentits.

Treballar, preparar i exposar!

Al llarg del semestre hem estat ben ocupats. Entre petits i grans treballs, és ben cert que no hem perdut gens el temps. A partir de la matèria tractada a les dues matèries, hem realitzat diferents treballs on ho hem pogut portar a la pràctica.

Identitat i territori

Mitjançant una exposició, hem pogut tornar a portar a la pràctica els trucs recollits del llibre Com parlar bé en públic de COED i, per altra banda, també ha sigut possible fer ús de les diferents eines del Prezi treballades a GITIC. Es tractava de desenvolupar una exposició davant la nostra classe sobre un tema escollit per nosaltres. Aquest tema havia de relacionar-se amb la identitat i el territori. En el meu cas, jo i una companya hem presentat el món del heavy metal. L'objectiu era trencar tòpics, fer veure al públic que ser heavy no només vol dir vestir de negre sinó que aquest territori és molt extens i hi podem trobar identitats molt diverses. Des del punt de vista de GITIC, puc dir lue l'objectiu ha sigut complert, hem descobert un nou sistema per fer presentacions molt més dinàmic visualment i fàcil d'utilitzar, ja que mai abans, ni jo ni la meva companya, l'havíem fet servir. 

Prezi

El Prezi és una aplicació multimèdia per la creació de presentacions similars a Microsoft Office PowerPoint o a Impress de LibreOffice, però de manera dinàmica i original. La versió gratuïta funciona només des d'internet i amb un límit d'emmagatzematge. 

Una característica principal del Prezi és la possibilitat d'organitzar la informació en forma d'esquema i exposar-ho amb llibertat sense seqüència de diapositives, de manera que el públic o el lector del prezi hi pot accedir en un sol clic. Tot i així, també es pot navegar per la presentació des de la vista general, ampliant, reduint la vista o mitjançant un desplaçament. 

Enllaç del nostre Prezi

FUNCIONS DEL PREZI

• Assegurar un impacte visual del contingut.
• Ser una pissarra interactiva amigable.
• Mantenir el domini públic.
• És una gran eina útil per a sessions interactives a classes o per projectes de grup.
• Es pot convertir en un arxiu de PowerPoint a Prezi gràcies a la funció "Power Point Import".

Des d'aquest vídeo podeu veure més clarament el seu funcionament:

La publicació digital

A través de la publicació digital vam poder conèixer un nou sistema: el pearltrees. Es tractava de triar un personatge reconegut i demostrar que, sense cap dubte, el personatge és un bon comunicador. De la mateixa manera que el Prezi, el pearltrees era una eina totalment nova per nosaltres, així que ha sigut molt positiu descobrir nous mètodes per presentar projectes. Fent un clic, podeu accedir al pearltrees de la presentació del bon comunicador

Pearltrees

Pearltrees és un gestor d'enllaços preferits. El que caracteritza aquest programa és la seva manera de gestionar la informació recollida, la seva disponibilitat per a qualsevol navegador i dispositius mòbils i la possibilitat de compartir enllaços i descobrir noves pàgines similars a les que tenim guardades en el nostre compte. 

Cal dir que és gratuït i s'hi pot accedir des de qualsevol conte de correu electrònic o aprofitant els contes de Google, Twitter o Facebook. Una vegada obert el compte, Pearltrees explica amb molta claredat el seu funcionament. Tot i així, aquí tenim un tutorial que ho explica amb molta claredat:

Per concloure...

Per finalitzar aquesta entrada, puc dir que conèixer eines noves és una part molt important per a la nostra formació. Explicar als nostres futurs alumnes de maneres diferents, fent ús de noves eines i aportant diverses maneres per aprendre, pot ser molt útil per despertar el seu interès. Conèixer, descobrir, explorar, provar... Seran accions que, com a professionals, constantment posarem en pràctica, ja que contínuament aprendrem i descobrirem de situacions, nous sistemes o dels mateixos infants.

Les competències del mestre en relació a l'ús de les tecnologies

Des de GITIC, hem definit la competència digital com el conjunt de coneixements i habilitats relacionades amb l'ús de les tecnologies que hem d'assolir al llarg de l'etapa educativa. Els estudis de magisteri impliquen un grau més de competència. Com a estudiants hem de conèixer la tecnologia, però com a mestres hem d'anar més enllà. Hem de fer ús de les TIC i les TAC, entre altres, per tal de poder ensenyar i els infants aprendre. Hi ha tres conceptes que hem treballat:

• La competència digital, definida anteriorment.
• Alfabetització digital. És aquell procés en el qual s'adquireixen el conjunt de competències.
• Analfabetisme digital. Suposaria el desconeixement en l'ús de les tecnologies.

Aquí podem visualitzar una presentació on apareixen les competències necessàries dels mestres en relació a l'ús de les tecnologies segons la ISTE i la UNESCO:

A partir del vídeo que veurem a continuació podem veure clarament els canvis que ha patit la societat actual, ja siguin polítics, econòmics, socials,... En molt poc temps, ens hem vist introduïts en una societat totalment modernitzada i, com a conseqüència, també ho ha de fer l'educació. D''aquesta manera, apareix al documental el concepte Transformación en la educación. Crec que com a mestres, de la mateixa manera que l'escola, hem de ser conscients dels canvis i evolucionar paral·lelament a ells, per tal de respondre a les necessitats dels infants de la nostra societat. Per fer-ho, tal com apareix a la presentació, és necessari un aprenentatge professional permanent per part de nosaltres com a docents.

Com hem vist, la introducció de les tecnologies a l'aula suposa una manera molt útil d'ensenyar i aprendre, d'una manera més dinàmica, divertida i motivadora.

Scratch, crear i compartir

Què és i què aporta a l'educació dels infants?

Scratch (Pàgina web oficial) és una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. El projecte es va iniciar l'estiu del 2007 desenvolupat pel grup Lifelong Kindergarden del MIT Media Lab i dirigit per Mitchael Resnick. Scratch es pot instal·lar i distribuir lliurement en qualsevol ordinador amb Windows, Mac 0S X o Linux, i des de la versió 2.0 també és possible a través del núvol. A més, existeix un software, anomenat App Inventor, basat en Scratch, que permet crear aplicacions per dispositius mòbils amb Android. Aquesta eina es va dissenyar tenint al cap l'aprenentatge i l'educació. A mesura que nens i joves creen i comparteixen projectes a Scratch, desenvolupen habilitats importants en disseny i solució de problemes, també fomenta la creativitat i el treball col·laboratiu gràcies a la interacció d'idees i estratègies.

Com funciona?

Des de Scratch podem emmagatzemar i visualitzar les pròpies creacions, així com accedir als projectes dels altres usuaris, podent deixar compartits, marcar com a "favorit" o com "m'agrada", denunciar el contingut d'aquests com a "inapropiat" o compartir-los a altres llocs web. Scratch està destinat especialment a nens i nenes d'entre 8 i 16 anys, però també pot ser utilitzat per usuaris de totes les edats. Els més petits poden crear projectes, històries interactives, animacions, jocs i realitzar creacions
artístiques amb pares o germans, però, en cas d'estudiants universitaris, poden fer-ne ús a algunes classes d'introducció a la informàtica, ja que permet aprendre a programar l'ordinador d'una manera divertida. 

El programa disposa de diferents àrees: 

• Àrea d'objectes, animacions i actors.
• Àrea de disseny i execució.
• Àrea de programes, vestits i sons.
• Magatzem de blocs d'instruccions.
• Barra de menús i eines. 

Amb aquest vídeo, podem observar més a fons el funcionament de Scratch:




I aquí tenim un exemple real de l'ús de Scratch a les escoles:

Projectes fets a classe

Per concloure...

En resum, podem concloure dient que Scratch és una eina que resulta ser molt útil per tal de treballar la creativitat dels nens però també per fomentar la capacitat de resoldre problemes, ja sigui individualment o en grup. Crec que introduir Scratch a les aules és una manera molt divertida i dinàmica de crear i indagar, però es pot anar molt més enllà.  Podríem fer ús d'aquest sistema des de petits grups o parelles per tal de dialogar, compartir idees, col·laborar... També seria possible treballar el llenguatge comentant els projectes de la resta de companys.

La comunicació audiovisual

Ja només ens resta parlar de la darrera part de la matèria, hem esmentat i indagat en la comunicació oral, l'escrita i, per últim, farem referència a la comunicació digital o, més concretament, l'audiovisual.
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, el concepte audiovisual és relatiu a la visió i l'audició alhora.

A la classe, vam centrar la teoria d'aquesta part de la matèria en la visualització d'un vídeo. Accedeix al vídeo fent un clic aquí. En aquest vídeo, el doctor Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. Podríem resumir el contingut del vídeo en els següents punts:

• No pel fet de ser audiència tenim les competències audiovisuals necessàries per saber interpretar alguns elements.
• La càmera selecciona aquella part de la realitat que vol reflectir, de manera que veiem només el seu punt de vista. Com a espectadors, cal ser crítics, per saber que allò que veiem és la realitat subjectiva de l'autor i allò que ens vol fer arribar. 
• Els agents que condicionen la interacció entre l'infant i les pantalles són: la família i l'escola. Aquests han d'actuar com a mediadors i cal que eduquin als infants amb la capacitat crítica necessària per saber distingir la realitat del que rebem d'irreal. 
• Els mestres hem d'estar al dia de què reben els nens mitjançant les pantalles, donant l'esquena a aquesta realitat, només deixaríem que les tecnologies eduquin als infants per nosaltres.
• Cal distingir allò que empobreix un poble d'allò que el culturitza, que el fa més ric culturalment i intel·lectualment.
• Els mitjans comunicatius haurien d'assumir la seva part de responsabilitat educativa. No només informen i entretenen, sinó que de manera indirecta també tenen una responsabilitat educativa que haurien d'assumir.
• Que disposem de noves eines en l'àmbit tecnològic no implica que ja hàgim innovat. No hi ha perspectiva pedagògica per fer ús d'aquestes eines adequadament, hem de desenvolupar una pedagogia en la qual tots puguem treure'n el màxim profit.
• Cal saber si estem alfabetitzats en comunicació audiovisual. És necessari dissenyar pedagogies adequades per saber-ho.

A partir d'aquest vídeo podem tornar a veure alguns dels elements captats a l'entrevista del Dr. Orozco, parla de la influència de les pantalles a la societat i la manipulació com el màxim objectiu d'aquestes.

Per altra banda, també ens vam centrar en un altre punt de la comunicació audiovisual, la publicitat. I ho vam treballar a partir d'uns anuncis. A través de l'anunci que apareix a continuació, podem comprovar que hi ha elements que influeixen en l'acte comunicatiu com poden ser la velocitat, el color, la llum, el so... Hi ha elements de la comunicació no-verbal que no podem percebre a simple vista, però que influeixen en nosaltres.

Crec que, com a futurs mestres, cal que estiguem conscienciats de la manipulació i el control a què estem sotmesos dia a dia i educar conseqüentment. Cal que els nostres infants, adquireixin el sentit crític i la capacitat de valoració necessària per tal que creixin com a persones preparades per viure a la societat actual. Però també cal que adquireixin la sensibilitat i la consciència per tal de captar allò irreal que ens arriba a través de les pantalles. És a dir, hem d'ensenyar als infants a mantenir una certa postura davant la informació que ens arriba.

Les propietats del text

A classe, hem definit les característiques del text com el conjunt de qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Si disposa d'aquestes qualitats, sanomena text significatiu, però si no és així el podem anomenar no-text.

Les característiques descriptives del text, són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Tal com apareix en l'esquema, les propietats descriptives del text són la coherència, l'adequació i la cohesió.

Les característiques prescriptives, en canvi, són les que determinen les normes d'ús. I comprèn la correcció i la variació.

Cal que tinguem en compte totes aquestes  característiques pròpies del discurs, ja que en cas que no es cumpleixin totes i cadascuna d'elles, no podriem dir que es tracti d'un text o discurs.